per Diògenes Cimarrón
dimarts, 27 / octubre / 2009
La Cosa Nostra
Alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca.William Shakespeare
El capitalisme és la creença estúpida segons la qual les pitjors persones faran les pitjors coses pel bé de la resta del món.J. M. Keynes
No hi ha ningú que no sàpiga que la corrupció no és una cosa aillada, un vici minoritari, sinó l'essència mateixa d'un sistema regit pel lucre. La corrupció és una virtut individual en el sistema capitalista, un aspecte fonamental de la màquina social contemporània. De la mateixa manera, ningú té cap dubte que el sistema judicial és un exèrcit burocràtic de les classes poderoses. És obvi que desfalcar les arques de l'hisenda pública mai serà penat de la mateixa manera que estirar un bolso a un turista a la Rambla de Barcelona. Mentre que en el primer cas s'aplicarà un atenuant d'impunitat empresarial, en el segon, es considerarà agravant que es sigui de classe baixa.
La corrupció és generalitzada: des de les més petites instàncies fins als més elevats nuclis de decisió, tothom sap que un val el que té i que, per tenir, tot és lícit. Ningú no s'ha fet mai ric treballant: qui vol ser ric, sap que ha de robar, especular, revendre, externalitzar, mentir, estafar i corrompre's. Si ho aconsegueix, gaudirà per sempre d'impunitat. Tothom sap que la democracia és un artifici, que en realitat hi ha lobbys, grups d'interessos, corporacions, diplomàtics, màfies que pressionen, intimiden, sobornen, desfalquen, menteixen, per a enriquir-se i conservar el seu Status Quo. Que surti a la llum no té conseqüències, mai n'ha tingut. Els responsables sempre queden impunes, les víctimes mai són compensades, els governs mai són depurats. Cada cas nou de corrupció actua com a cortina de fum de l'anterior. Despertem cada dia amb la notícia d'algun escàndol, forma part de la nostra rutina. Banca Catalana, Filesa, Banesto, Fòrum Filatèlic, Marbella-Gil, Marbella-Julian Muñoz, Gurtel, són només alguns dels capítols més populars de la nostra tradició mafiosa. Recentment vam quedar emocionalment tocats amb el cas del Palau de la Música, el senyor Millet, l'Opus Dei i els advocats Molins. És que ho sabíem, que això aquí també passava, però de gent tan fina, no ho volíem creure. Avui els ha tocat als Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. El Súper Garzón ha intervingut la Taifa d'en Bartomeu Muñoz a Gramenet, una ciutat dormitori on tots els regidors de l'Ajuntament han estat sempre a les mateixes 15 famílies, governés el partit que governés. Segons informa la Vanguardia, també el consistori de Badalona forma part d'aquesta investigació oberta. A Badalona s'han afanyat en assenyalar per boca de l'alcalde-regidor d'urbanisme (res és incompatible si 250.000 ciutadans no es queixen) que ells no han estat notificats de cap investigació sobre el consistori. També podria ser que Garzón sàpiga ja que a Betúlia l'alcalde és un titella i que al consistori es decideixen ben poques coses: allà qui mana és en Fermín Casquete des del seu imperi econòmic a l'ombra. Això ho sap fins el més tonto dels badalonins de tota la vida, una casta local, de mentalitat classista i provinciana, que governa la ciutat a base de reunions gastronòmiques.
Si el món el controla el Club Bildelberg, a Catalunya governa la Cosa Nostra, Societat Anònima, una mescolança de burgesos amb pitet, membres de l'Opus Dei, accionistes de la Caixa, directius del Barça, aristòcrates decadents, buròcrates franquistes, populistes folklòrics i comercials xerramecs, en despatxos allunyats dels centres de decisió política oficials. Gaudeixen de la impunitat que els otorga la nostra assimilació resignada d'un sistema basat en el lucre. Alguna cosa fa olor de podrit al sistema, també al nord del Besòs.
Etiquetes de comentaris: Catalunya, Denunciem, Política
Calaix Desastre
Articles Destacats
- De com el llop va tornar-se gos
- L'home domèstic
- Antístenes, els gossos i la hipòcrita Democràcia
- Diógenes el Gos i l'Home de Plató
- L'essència leninista: què fer?
- Per on continuar?
Últims Articles
- Berlín-Lisboa: comparacions i contextos
- Som una ració!
- John Charles The First from Bourbon i la premsa es...
- Contra la secta del simplisme i la difusió del cao...
- Orwell i el MI6
- Oposem-nos
- Ho haveu vist?
- La paciència iraniana
- De formalismes i deformitats
- El poble no juga, la banca guanya
Arxiu
- juliol 2008
- agost 2008
- setembre 2008
- novembre 2008
- desembre 2008
- gener 2009
- febrer 2009
- març 2009
- abril 2009
- maig 2009
- juny 2009
- juliol 2009
- agost 2009
- setembre 2009
- octubre 2009
- novembre 2009
Zoosfera Roja
- Avant
- La Ratera
- Gallo Rojo
- Animal de Llum
- Filodòxia
- Bloc de Manuel Delgado
- Bloc Històric
- Seguint el Fil Roig
- La Casa Europa
- Punts de Vista
- Bloc Politikon
- I Fought the Law
- El Bloc del Nuet
- El Bloc d'en Jordi Miralles
- El Bloc d'en Marià Pere
- Bloc de l'Asun García
- Cèl·lula Ramon Casanellas
- El Bloc d'en Juli Cuéllar
- El Colomí Missatger
- EUiA Gramenet
- EUiA Besòs
- EUiA Badalona
- EUiA
- IU
- CCOO
- Fundació Pere Ardiaca
- PCC
- I Love IU
Suscripció por Mail
Feeds
Campanyes
[+]
[+]
[+]
Algunos Drets Reservats
- Copyleft del contingut
El Gos Feral by El Gos Feral se distribuye bajo la licencia Creative Commons Reconocimiento-No comercial 2.5 España License.
Basado en un trabajo de El Gos Feral.
- Copyleft de la plantilla de Blogger
Based in Roigesfera Template for Blogger by http://www.hipertextos.net is licensed under a Creative Commons Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya License.
Based on a work at www.hipertextos.net.
Comentaris
Publica un comentari